AniraM

UNA CLASSE DE TECNOLOGIA MOLT CREATIVA

2012-02-28T12:22:00.000+01:00

Avui hem fet una entrevista a uns alumnes de 3r d’ ESO de l’institut que han fet un treball una mica peculiar per a tecnologia (amb els professors Carlos i Estefania). Són el Juan Ramon, en Josep i el Kilian. Els preguntarem una mica sobre el que han fet, com i per què.

Muntatge de fotos a càrrec de Jon Fernández i Jorge Verdura

-Expliqueu-nos l’activitat que heu fet.

-Doncs el professor ens va deixar fer un treball lliure i vam decidir fer-lo sobre el joc al qual juguem, WarHammer

-Què heu construït?

-Hem fet un camp de batalla cadascú, el joc consisteix en destruir la base de l’altre o conquerir-la.

-Ens han dit que heu comprat coses... podríeu separar el que heu fet vosaltres i el que heu comprat?

-Nosaltres hem fet tot el camp de batalla, els edificis... Només hem comprat els guerrers, però venien desmuntats, així que hem hagut de muntar-los i pintar-los nosaltres.

-Quant vau tardar a fer-ho tot?

-Doncs 5 hores, més o menys.

-Suposo que aquest treball també tindrà nota, no? Quina nota us han posat?

-Sí que té nota, però encara no ens l’han dit...

-Ara què esteu fent?

-Jo estic fent una caixa per guardar coses per al meu pare, exactament per guardar rellotges, ja que en fa col·lecció. (Juanra)

Doncs ja veieu, aquests nois han treballat molt per fer aquest camp de batalla. A continuació us posarem unes fotos sobre aquest treball, on podreu veure els guerrers i tot el camp de batalla. Esperem que els posin una bona nota!

Ismael Chatón

MOSQUES AMB CÀNCER?

2012-02-21T19:02:00.011+01:00

El passat vint-i-cinc de gener tots els companys i companyes de la classe de Biologia de quart d’ ESO, amb l’Imma Llobet i la María Català de professores, vam anar al Parc Científic de la Universitat de Barcelona a fer un taller que es diu “Mosques amb càncer?”

A primera hora del matí vam agafar el tren i ens en vam anar cap a Barcelona. Mentre fèiem el canvi al metro quasi se’ns escapa. Una vegada vam arribar al Parc Científic, ens van deixar menjar l’entrepà i més tard vam pujar al laboratori, on ens esperava una monitora per fer-nos el taller.

Durant el taller vam experimentar amb unes mosques que des del laboratori havien demanat a una Universitat dels Estats Units. Aquest model és útil per als estudis ja que té una mutació en un gen que sol estar implicat també en el càncer en humans. Cada cop que reben un stock de mosques, han de comprovar que porten les mutacions que han demanat, i hi ha diferents maneres de fer-ho. Així que vam comprovar que les mosques que han arribat porten la mutació d'interès, i ho vam fer analitzant les larves i els embrions amb dues possibles tècniques. La monitora era molt bona amb nosaltres i ens ajudava a fer qualsevol activitat que no ens sortia, com per exemple, treure les mosques del recipient on eren, i agafar els seus embrions per més tard mirar-los al microscopi.

Fotos cedides per Judit Navarro

La sortida va acabar molt bé i tots amb ganes de tornar un altre cop. La tornada amb el tren va ser una mica llarga però igualment vam arribar molt contents d’aquesta experiència.

Marina Marcos

"M'AGRADARIA MILLORAR LES INSTAL·LACIONS"

2012-02-13T09:44:00.000+01:00

Hem parlat amb l’Anabel Giménez, directora i professora de l’Institut Marina. Fa 18 anys que treballa a l’institut. Li hem fet l’entrevista perquè ens interessava la seva opinió sobre el centre: el funcionament, l’edifici, l’alumnat...

P: Quant temps fa que ets professora?

R: Fa 21 anys.

P: Per què vas decidir treballar de professora?

R: Per què? No era la meva idea quan vaig fer la carrera, la meva idea era ser investigadora científica , però vaig començar a fer classes en un laboratori i veia que m’agradava i m’ho passava bé, i a partir de aquí , vaig preparar oposicions i em vaig convertir en professora .

P: Quant temps fa que ets directora?

R: Aquest serà el tercer curs.

P: Per què vas decidir presentar-te a ser directora?

R: Ben bé va ser una mica... no va ser preparat des del principi, jo formava part de l’equip directiu, llavors l’altre director va haver de marxar, i algú havia de fer-se càrrec de l’institut i vaig decidir ser jo, llavors després d’ uns mesos d’estar de directora, doncs vaig pensar que també m’agradava, no és el mateix que ser professora, és molt diferent, vaig demanar ajut de companys i vam fer un equip, i vaig presentar-me com a directora.

P: T’agrada fer les dues coses?

R: Sí, m’agraden les dues coses, hi ha dies que m’agrada més ser professora que directora, és més agradable ser professora que directora, però bé, m’agraden les dues coses, són diferents , però totes dues tenen coses interessants per aportar .

P: Creus que és molt difícil portar un institut?

R: Fàcil no és, tenim un equip de gent que treballen i que són bons professors , i els professors del claustre són professionals; tenim les famílies que ens recolzen i si els alumnes són bons alumnes llavors és fàcil. Totes aquestes coses no es donen, però tampoc és tan difícil. Si tan sols és posar ganes.

P: Què podria millorar de l’institut?

R: M’agradaria millorar les instal·lacions, reconstruir les formes de les classes...

P: Què opines del tema de les guàrdies?

R: El tema de les guàrdies ...Es pot dir que hi ha menys guàrdies que altres anys, però pot passar que hi hagi un cúmul de professors malalts i per això hi ha tantes guàrdies. Abans no hi havia feina per les guàrdies, ara es deixa una feina per als alumnes.

P: Hi ha bones relacions entre el professorat?

R: Entre el professorat? Sí, hi ha bones relacions, tant al l’equip directiu com en el claustre.

P: Es noten molt les retallades a l’institut?

R: És cert, com ja sap tothom, que ens han abaixat una mica el sou i que els professors aquest curs estem treballant una hora més. Tot i així , la meva opinió és que ens podem considerar afortunats de tenir feina. El que sí em preocupa és el fet de rebre menys diners per part del Departament d’Educació per cobrir les despeses generals de funcionament del centre; els diners amb que hem de pagar la neteja, la llum, l’aigua l la calefacció, el telèfon etc. Estem dissenyant un pla d’estalvi que passa per demanar la col·laboració de tota la comunitat educativa. En concret, vosaltres, l’alumnat heu de fer tot el possible per cuidar les instal·lacions al màxim . Això és també casa vostra i tots volem treballar en un lloc agradable i ben cuidat. Tots veieu que tenim alguns vidres de portes o finestres trencats, els anem arreglant a poc a poc , tot això val molts diners i cada vegada en tenim menys. Aprofito per demanar la vostra col·laboració en el manteniment del centre, que torno a repetir, és també casa vostra.

Gerard Alonso i Iván Manzanal

"SI NO FES MATEMÀTIQUES M'AGRADARIA FER EDUCACIÓ FÍSICA"

2012-02-08T11:00:00.005+01:00

HEM PARLAT AMB JOSÉ MARÍA LACAMBRA, PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES D’AQUEST INSTITUT DURANT MOLTS ANYS, I ENS HA EXPLICAT LA SEVA EXPERIÈNCIA EN AQUEST CENTRE.

Quants anys fa que treballes en aquest institut?

-Doncs, jo crec que fa 16 o 17 anys.

Recordes el teu primer dia en aquest institut?

-El primer dia que jo vaig passar va ser quan em van nomenar, que vaig venir a parlar amb els companys del departament de Mates. El primer dia de classe no el recordo, perquè va ser com la resta de dies.

T’agrada el teu treball?

-Sí , m’ agrada

T’agradaria impartir una altra matèria que no sigui Matemàtiques?

-Doncs, si no fes Matemàtiques m’agradaria fer Educació Física, perquè com que jo he passat uns anys a primària i hi havia fet Educació Física... I és una assignatura que també m’agrada.

Et consideres un bon professor?

-Jo crec que això ho hauríeu de dir els alumnes i els pares. Jo faig les coses el millor que sé. Si sóc un bon professor o no, això ho haureu de dir vosaltres.

Quina opinió creus que tenen el alumnes de tu?

-Doncs, m’imagino que hi ha de tot. Hi haurà alumnes que tindran una bona opinió i n’hi haurà uns altres que no estaran tan contents amb mi. No sé, això tampoc no sabria dir-ho. Crec que molt mala no la tenen, crec...

Ha canviat el comportament dels alumnes al llarg dels anys?

-Jo crec que quant a l’activitat davant l’estudi, sí. Crec que ara treballen menys que fa uns quants anys. Abans treballaven més, feien els deures i crec que estudiaven més

Has notat el canvi dels directors?

-Clar, cada director té la seva manera de ser. Des que jo estic aquí n’hi ha hagut tres o quatre i cadascun és diferent. No em pregunteu quin és millor que l’altre perquè això no crec que ho he de dir, però sí que es nota. Clar que es nota la diferència.

Quin ha sigut el teu millor any en aquest institut?

-Jo no diria que hagi tingut un any millor que un altre, més o menys tots han estat igual. Alguns anys tens més dificultats pels alumnes que tens , altres anys ... són una mica millor, però en definitiva no sabria quin és el millor.

Has tingut alguna discussió amb algun company teu sobre la feina?

-Discussions en pla de barallar-nos no. De no estar d’acord en algunes qüestions, doncs a vegades, sempre ens trobem qüestions en què no estem d’acord i per tant podem discutir però sempre... sense barallar-nos.

T’agradaria anar-te’n a un altre institut?

-Jo ja no penso canviar d’ institut, en principi, perquè com que ja em queda no massa anys per jubilar-me ... crec que ja no canviaré.

Vols fer algun comentari per als alumnes d’avui en dia?

-Doncs s’haurien d’implicar més en els estudis. Perquè el que facin ara ajudarà al seu futur.

Mónica Arce i Cerasela Novac

EL PARKOUR, UN ESPORT AMB EL COS COM A EINA

2012-02-06T09:43:00.003+01:00

Aquest any a l´Institut Marina nois de 3r fan un esport poc habitual al gimnàs. L’Ivan Vila junt amb el Juanjo, el Hamza i el Carles, els dijous, a l’hora del pati, fan parkour. I això ens ha inspirat per fer aquest reportatge per a vosaltres!

El Parkour (o també Free running) va ser creat per David Belle. El parkour és un art de desplaçament, és una disciplina que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà o natural, superant els obstacles que es presenten en el camí de la forma més fluïda i eficient possible, fent servir únicament el cos.

L’equipament necessari són unes bones vambes, simplement han de ser còmodes, amb bon amortiment, que agafin bé el turmell i una sola que subjecti bé, per no relliscar, la roba únicament ha de ser còmoda, que permeti llibertat de moviment.

Existeixen moviments anomenats tricks que consisteixen en rotacions de cos en l’aire com back flips (mortal cap endarrere), front flips (mortal cap endavant), aerials...

Back flip

Side flip

En el vídeo següent podreu veure els nostres companys Carles Lobato i Juan José Jiménez, de segon d’ESO, i Nico Vila i Ivan Vila, de tercer d’ESO, fent parkour a un gimnàs a prop de Barcelona. Els veureu fent back flips, front flips, side flips. En el minut 1:10 surt unes de les acrobàcies més difícils, realitzada pel Carles Lobato.

Juan José Jiménez Hernández i Ismael Chaton Alsina.

RIHANNA "DISTURBIA" BARCELONA

2012-01-30T11:56:00.000+01:00

La sempre exuberant caribenya ens ha deixat bocabadats en la seva primera actuació a Barcelona.

Eren les 7:00. Després de fer cua un dia sencer, a més de dormir allà, finalment obriren les portes. Quan ja ens han revisat les entrades comencem a córrer como si la nostra vida depengués d'això. Baixàrem escales i escales, i fent l'últim esforç, vam córrer fins la tanca de primera fila. Quan vam arribar ens hi vam agafar amb urpes i ungles. Encara faltaven tres quarts perquè comences el teloner, però ja es podia notar el nerviosisme de la gent. El temps passava lentament, i la gent aprofitava per conèixer més gent. Tots teníem un objectiu comú: gaudir del concert de la nostra ídol. Entre la gent del concert predominava el sexe masculí, i no perquè Rihanna estigués molt bona ni res d'això. La majoria de nois que hi eren allà, eren homosexuals, i això va cridar la nostra atenció. Però en aquell concert, massa coses cridaven la nostra atenció.

El teloner va ser prou puntual. A tres quarts de vuit, ja estàvem gaudint de la seva actuació.

Al ser música màquina se’ns va fer una miqueta pesat. Quan Calvin Harris, és a dir, el teloner, es va acomiadar, tothom va saltar i cridar, perquè...s'apropava el moment.

La diva caribenya es va fer esperar dos quarts. També hem d'afegir que en aquests dos quarts desmuntaven la taula de mescles del teloner. I finalment s'apagaren les llums.

Els nostres cors, i segurament de tothom que estigués al palau, també. I començà a sonar la primera cançó. Encara que ella no havia sortit, però unes pantalles gegants ens deixaven veure la seva imatge en vídeos. El moment en què la gran artista va sortir va ser inoblidable.

Va sortir asseguda a una cadira que es desplaçava sense que ningú l'empenyés cap endavant. Va ser una entrada impactant, tant per sobre. Això la va fer més espectacular. Portava el cabell arrissat i curt. Portava una jaqueta blava que no deixava molt a la imaginació, ja que, li arribava fins les calcetes. Aquesta peça va volar quan va començar la segona cançó ''Disturbia'', deixant-nos veure un pantaló de cintura alta amb un top de coloraines. Una de les cançons que més ens va impressionar va ser la cinquena, S&M. Aquesta cançó parla del sadomasoquisme, i la cantant, a la cançó anterior va sortir vestida amb un esmòquing i quan va començar S&M les seves ballarines se'l van arrencar i la caribenya va aparèixer amb un corsé negre i unes botes de taló que li arribaven fins els genolls. La van lligar amb unes manilles la mà dreta i el peu esquerre. La cançó va ser molt sensual, les ballarines ballaven en un barra de metall fent moviments pròpiament d'una stripper. El concert en general va ser molt sensual, massa per a nenes de dotze anys que hi eren a primera fila. Una de les coses impactants va ser que la Rihanna va pujar a un home del públic i va començar a ballar a sobre d'ell. El va fer estirar a una plataforma i ballava a sobre d'ell. La gent es va tornar boja. La veritat és que durant tot el concert la gent es tornava boja perquè aquesta dona en sap, de fer espectacle.

Montse Aguilar i Raúl Lancharro Román, 4t d'ESO

CONTINUEM TREBALLANT...

2012-01-24T18:33:00.000+01:00

L'equip del segon trimestre continuem treballant en nous continguts que esperem que us siguin interessants. Ha costat una mica engegar després de les vacances de Nadal, però aviat publicarem tot de coses:

-crònica del concert de Rihanna
-entrevista a l'Anabel Giménez, directora de l'institut
-entrevistes als professors Josep M. Lacambra i César Arrizabalaga
-reportatges sobre el parkour i el teatre
-reportatge sobre MARINERGO, l'empresa virtual de l'institut

I recordeu que ens podeu enviar escrits o fotos i us els publicarem!!!!

L'Ismael, el Juanjo, el Gabriel, l'Ivan M., el Gerard, l'Ibrahim,
la Mónica, la Cela, el Jason, el Jon, el Jorge i l'Ivan R.

SOLUCIONS A "LES DEU DIFERÈNCIES"

2012-01-19T09:48:00.000+01:00

LES DEU DIFERÈNCIES

2012-01-11T10:48:00.000+01:00

Aquí teniu dues fotografies de l'Ins Marina. Una d'elles ha estat retocada. Heu de trobar-hi deu diferències. Si no les trobeu, d'aquí a uns dies publicarem les solucions, però si les trobeu, podeu escriure-les en un comentari i us publicarem.

Per veure les imatges en gran, cliqueu-hi a sobre.

Ibrahim Ouchen, 2n D

ÉS NADAL!!!!!!!!!!!!!!

2011-12-22T20:08:00.015+01:00

Nadales

Avui dia 22 de desembre, la coral de professors de l'institut ha ofert un concert de Nadal que ha estat tot un èxit. Volem compartir-lo amb tots vosaltres i desitjar-vos MOLT BON NADAL!!!

Desitjos de l’INS Marina

L’institut ha posat un arbre de Nadal perquè posem el nostres desitjos en un paper i els pengem a l’arbre. Això esta inspirat en una creença japonesa, que si s’ajunten molts desitjos es faran realitat, així que ja sabeu, omplim tot l’arbre!. Aquí us posem uns quants desitjos que ja s'hi han penjat:

-Que sortim de la crisi i quedar-me amb els meus familiars.

-Que la meva millor amiga torni a ser com abans i que no se’n vagi.

-Que se’n vagi la crisi i que em toqui la loteria.

-Que el profe no cridi a classe, MISSIÓ IMPOSSIBLE!

A part de l’arbre de desitjos, la casa d’oficis ens ha fet un arbre per a la entrada a l’insti, amb moltes llums per decorar-lo! I alumnes d'ESO han penjat uns treballs de papiroflèxia al costat de la torre de l’aire, on hi ha una bola molt gran de paperines, aneu a veure-la!

Ismael i Mònica

Estigueu ben atents, perquè a partir del gener publicarem tot de coses interessants:

- crònica del concert de Rihanna

- reportatges sobre l'activitat de parkour i teatre

- entrevistes a la directora i a alguns professors

- passatemps: les 10 diferències

Fins llavors... bones festes i bona entrada d'any!!

EL MODERNISME. L’ART CATALÀ A SITGES

2011-12-20T12:13:00.001+01:00

El Modernisme es fica en les ments d’un grup de joves de la Llagosta.

El passat dimarts 22 de Novembre del 2011, 50 alumnes aproximadament i 4 professors de l’Institut Marina de la Llagosta, vam anar a Sitges a veure alguns monuments modernistes. Vam agafar el tren a las 8:35 del matí a l’estació de la Llagosta, que estava en obres. Ens vam aturar a la estació de tren del Prat de Llobregat per agafar un altre tren que ens portés cap a Sitges. Vam arribar a les 10:30 aproximadament amb moltes ganes de menjar o passar-lo bé.

Fotos cedides per Tomàs Carrasco i muntatge a càrrec de Jon Fernández

El primer que van fer va ser esmorzar al costat de la platja i l’església del poble, era una bona sensació. A les 11 del matí va començar la excursió per Sitges. Ens vam dividir en dos grups: un on érem el alumnes de 4t D i un altre per els alumnes del C i el E. El grup D vam anar amb un noi que es deia Josep Muñoz. El primer monument que vam anar a veure va ser el palau Maricel. El rebedor tenia moltes plantes i una gran porta blava que cridava l‘atenció. Hi havia molts llums i les parets estaven fetes de rajoles. Vam pujar per unes escales i vam arribar al terrat de la casa. Ja havia passat la meitat de la cansada excursió.

Vam començar a contestar algunes preguntes del dossier. Vam baixar una altra vegada les escales i vam arribar a una mena de sala que semblava un pati on hi havia moltes columnes i plantes i amb uns bancs molt llargs. Les parets tenien dibuixats animals i menjar. La majoria de les habitacions de la casa eren molt grans i blaves. A continuació, vam passar a una habitació fosca que estava plena de quadres. En Josep ens va explicar alguns d’aquests però la majoria de la classe ens vam fer fotos a una finestra on es veia el mar de fons.

A les 13:00 vam marxar al carrer i abans d’anar a veure algunes cases modernistes que hi havia vam passar per una mena de passadís que es deia la 5a Avinguda. En Josep ens va explicar que aquest nom li van posar per riure’s d’un estranger americà que no li queia molt bé a Rusiñol. Una cosa que va impactar a algunes persones de la classe va ser la casa Bacardí. La majoria de les cases modernistes tenien detalls vegetals i estaven treballades per ferro forjat. A les 13:45 tots el alumnes de tots el grups ja estavem a la estació per tornar cap a casa després d’haver passat un bon i cansat dia a Sitges per al nostre grup de joves.

Tomás Carrasco i Estela Panicello 4tD

LA SOMBRA DEL CASTILLO

2011-12-09T20:36:00.000+01:00




Eran más de las doce de la noche, el castillo se erguía con la luna llena de fondo. Jordán se sentó con la espalda apoyada al árbol que se encontraba tras de sí. —Tanto si vuelvo ahora como si no, me ganaré una bronca, ¿debería echar un vistazo a ese castillo? —echó la cabeza hacia atrás, el sueño empezaba a poder con él. De repente, oyó una risa. Se levantó de un salto y con una rápida zancada se plantó delante del puente. —Siempre me han dicho que el cementerio está lleno de valientes pero…—dijo mientras mostraba una amplia sonrisa—“quien no arriesga no gana”. Dicho esto se internó en el castillo pasando por aquello que antaño había sido un gran portón del cual ahora, tras haber soportado cientos de batallas, apenas quedaban unas bisagras oxidadas. Pero Jordán no era consciente del peligro que se cernía sobre él. En el interior del castillo había una gran sala que, en el pasado, podía haber sido una capilla, aunque ya no quedaba rastro de bancos donde se sentaran los creyentes, ni atriles desde donde predicaran los evangelios. Grandes columnas sostenían la bóveda. En ese momento, Jordán oyó un sonido de pasos. Se dio la vuelta y solo pudo ver una silueta encapuchada en la entrada. — ¿Quién …—no acabó de pronunciar las palabras que estaban en su mente cuando vio la guadaña que empuñaba su contrincante. Estuvo a punto de decir algo, pero no le dio tiempo. Aquel sujeto dio un salto sobrehumano, colocándose a un metro por encima de él. Jordán abrió los ojos más de lo que los había abierto en la vida mientras aquel ser caía hacia él. Sus reflejos le salvaron la vida, en el último segundo consiguió echarse a un lado y esquivar la guadaña, pero aquel individuo era más rápido que él y con una increíble velocidad, se giró sobre sí mismo y le golpeó con el antebrazo. Jordán salió volando y se estrelló contra una columna. Aquel ser se volvió para recoger su guadaña, que había quedado clavada en el suelo, al tirar de ella no consiguió (arrancarla) sacarla. En ese momento Jordán vio unas escaleras, se levantó tan rápido como pudo y corrió hacia ellas. Una vez arriba se dio cuenta de su error: aquel camino no tenía salida, conducía a una torre del castillo. Jordán llegó a la cúspide de la torre. Era un espacio circular coronado por unas almenas. Con una rápida zancada se plantó al otro lado de la torre, justo en el borde del precipicio. Si intentaba saltar sería una muerte segura. Se dio la vuelta y aquel ser volvía a estar allí. Esta vez Jordán no tenía escapatoria, así que dio un salto en el vacío mientras miraba hacia atrás. Ese fue su último error. Cuando volvió a mirar a aquel ser, este estaba trazando un corte vertical hacia él. ***************** Jordán abrió los ojos. Estaba sentado en el suelo con la espalda apoyada en un árbol: todo había sido un sueño, suspiró aliviado… Pero cuando volvió a abrir los ojos, aquella criatura volvía a estar allí; justo enfrente, la luna llena recortaba su siniestra silueta. A Jordán se le heló la sangre mientras aquel ser se descubría la cabeza echando hacia atrás la capucha. Siempre había oído decir que los ojos son las ventanas del alma. Si eso era cierto, aquel ser no tenía alma; pues mientras su ojo derecho era negro como la noche misma, el izquierdo era rojo como la sangre. Le mostró una sombría sonrisa. A Jordán se le paró el corazón cuando sobre él cayó una terrible sospecha. Bajó la mirada a su pecho, y allí había un corte que iba desde el hombro izquierdo hasta la cintura. BLACK WOLF (4t d'ESO)

CAP AL TEATRE!

2011-12-02T18:23:00.006+01:00

L’obra de teatre que vam veure els alumnes de tercer i quart el passat divendres quatre de novembre és l’adaptació de l’obra Rimas y leyendas de Gustavo Adolfo Bécquer, el llibre que els alumnes de quart estem llegint a l’assignatura de castellà i que va costar una mica d’entendre a alguns.

Arribàrem a l’entrada del teatre cap a les nou del matí. Allà vam romandre més de mitja hora esperant a poder entrar ja que érem molts i ens havíem d’organitzar. Tot i a així hi va haver alguns despistats que es van quedar els últims del seu curs i van entrar per separat al seu grup.

Fotos cedides per Kenia Villarreal i

muntatge musical a càrrec de Cristina Sánchez (2n d'ESO)

En començar l’obra era difícil distingir el que deien els actors perquè hi havia una mica d’enrenou a la sala, però quan els professors van aconseguir posar ordre ja no va ser un problema escoltar. Van fer una interpretació molt amena de llegendes com: “Maese Pérez, el organista”, “Los ojos verdes”, “El monte de las ánimas”, ... Les interpretacions anaven acompanyades d‘efectes com fum, llums de colors i una pantalla en la qual apareixien imatges d’acord amb l’obra i també música.

Quan va acabar la interpretació, els actors van deixar que els alumnes els fessin preguntes relacionades amb el muntatge teatral.

En sortir del teatre vam anar a una plaça que va ser el punt de trobada on ens havíem de reunir per marxar una hora més tard. Vam caminar fins on ens havia deixat l’autocar aquell matí i vam estar una bona estona esperant, però no va ser gens avorrit perquè vèiem moltes coses i edificis.

Alexia Aguilar i Judit Navarro, 4t d’ESO C (text adaptat)

"ENTRENO 23 HORES A LA SETMANA"

2011-11-29T14:41:00.002+01:00

L'Estela, segona a la dreta, en una exhibició

Estela García, alumna de 2n d’ESO B, ens explica la seva experiència com a esportista de Natació Sincronitzada i també en què els ajuda la Blume , una residència per a esportistes. L’Estela porta 6 anys dins d’aquest món i des que va començar s’ha sabut que arribarà molt lluny.

Quan vas començar a practicar aquest esport?

Als 7 anys, el dia del meu aniversari.

Quantes hores entrenes a la setmana?

Entreno 23 hores aproximadament perquè si surt malament l’entrenament ens quedem a recuperar-lo.

I si entrenes tant com t’ho compagines amb els estudis?

Faig els deures i estudio a la nit, però si se’m fa molt tard els faig al matí.

Llavors tens temps per fer tots els deures i estudiar?

Sí.

Deixant a una banda els estudis, tens temps lliure per estar amb la teva família i amics?

Els caps de setmana, i amb la família a les nits.

Vols dedicar-t’hi professionalment o només és un hobby?

De moment és un hobby perquè no esta valorada econòmicament.

Què t’agrada de la natació sincronitzada?

Tot, la sensació de sentir l‘aigua quan nedes.

Com és la vostra entrenadora?

Tenim 5 entrenadores, una que fa ballet, una que fa flexibilitat i acrobàcies, i les altres fan rutines tècnica i natació (físic). Són molt estrictes.

Penses arribar algun dia a competir en les Olimpíades ?

El futur no se sap.

La Blume és un centre per a estudiants que us forma com a esportistes. Però en què us ajuda la Blume ?

La Blume ens ajuda a ser mes tècniques, molta disciplina i t’obre portes per al futur.

Quants campionats has guanyat?

He guanyat 8 campionats , 4 d’Espanya i 4 de Catalunya.

No sabíem que algú podia entrenar tantes hores i fer els seus estudis alhora. Després de parlar amb l’Estela ens hem adonat que entrena molt i s’esforça molt per aconseguir ser la millor.

2011-11-23T23:27:00.005+01:00

EL FLASHMOB DE LA MAQUINISTA: Simplement, ART BATTLE

Després de molts dies d'assaig, i amb molts nervis a l cos, va arribar, per fi, el tan ansiós i esperat dia pels ballarins que anaven a participar en el flashmob de La Maquinista.

Ela ballarins van despertar amb un dissabte ennuvolat, amenaçant per la pluja de dies anteriors, però amb totes les seves forces i les seves ganes es van dirigir a La Maquinista, un centre comercial situat a Barcelona. Era un dia dels molts altres de l'esdeveniment Art Battle que va passaR per la nostra ciutat entre molts altres. Un flashmob és una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneixen en un lloc públic per fer, en aquest cas, un ball amb la cançó Beat It de Michael Jackson.

Un moment del flashmob amb alumnes del Marina en segon terme

Va ser organitzat per LaRoom, escola de Dansa de La Llagosta, però també van participar altres dues escoles, Tribu Urbana Center i Cirqss Dance Studio, a més, també van formar part alguns familiars i amics dels alumnes de les anteriors escoles. Es van realitzar dues sessions, una a la 13.30 hi una altra a les 18.00 h. El van gravar en vídeo, tant els encarregats de l'Art Battle com la gent que ho veia, encara que era difícil captar tot el grup sencer, calia veure-ho per sentir realment la força que transmetien. Va ser un esdeveniment espectacular, ple de gent per tot arreu i una gran massa de samarretes negres avançant per un dels carrers del centre comercial cap a la plaça del rellotge, on una petita part dels 270 ballarins que participaven van pujar a l'escenari. Només 4 minuts de ball, es va fer curt, la veritat, però va ser una música perfecta perquè tots la poguessin ballar. Des de fora es va veure preciós, i a simple vista, una cosa fàcil, però, ¿de veritat tot és tan fàcil?

Darrere d'aquests 4 minuts de flashmob s'amaguen hores d'assaig i coordinació entre les diferents escoles perquè quedés alguna cosa impressionant i a l'altura de l'esdeveniment. LaRoom va crear la coreografia i es va encarregar d'ensenyar a les altres persones que anaven a participar. Quan tots la van aprendre, van dividir els ballarins per grups, per edat o per escola. Es van reunir tots un dia per saber quan havia de sortir cada grup i el dia anterior, a la nit, quan les botigues del centre comercial havien tancat, van quedar allà les gairebé 300 persones per saber de quin punt havien de sortir. Els van repartir la samarreta amb la qual havien de ballar i van acabar d'assajar les últimes coses. Els nervis podien fer fallar, però tots junts van brillar i van fer gaudir al públic tant com ells mateixos ho estaven gaudint.

Dalia Díaz i Javier Monterrubio, 4t d’ESO C

Has vist ja el vídeo del flashmob? El pots veure en aquest enllaç. Fixat’hi bé, hi surt molta gent de l’institut i de la Llagosta!: http://www.youtube.com/watch?v=AxcPtlkr2oI

SOLUCIONS

2011-11-23T18:32:00.001+01:00

1. SUDOKU

8	2	9	6	1	5	7	3	4
1	5	3	2	4	7	6	9	8
7	6	4	3	8	9	2	5	1
3	8	5	9	2	4	1	6	7
9	7	2	1	5	6	8	4	3
6	4	1	7	3	8	9	2	5
4	3	5	8	9	1	5	7	2
2	1	7	5	6	3	4	8	9
5	9	8	4	7	2	3	1	6

2. SUMA amb uns i signes +

1+1+11+11=24

3. PROBLEMA GRANJA

22 GALLINES + 14 CONILLS = 36 ANIMALS

22 CAPS + 14 CAPS = 36 CAPS

44 POTES + 56 POTES = 100 POTES

4. SOPA DE LLETRES

Benvinguts i benvingudes al bloc de la revista Aniram

2011-11-16T18:09:00.001+01:00

Hola a tothom!

Ja fa divuit anys que el nostre institut publica, anualment, la seva revista AniraM. Aquest any en què la revista arriba doncs a la seva majoria d´edat, hem volgut modernitzar-la i fer-la més participativa. Si esteu llegint això és que ja n´heu vist el resultat: hem creat un bloc en què anirem explicant les coses que passen al MARINA i tot allò que, de mica en mica, ens aneu proposant.

El bloc es fa des de la matèria optativa de 2n d´ESO “Taller de revista”, de manera que, cada trimestre, canviarà l'equip de redacció. Nosaltres, els de l'equip d'aquest primer trimestre, us podem dir que a classe hem treballat tots, uns feien les entrevistes, uns altres els entreteniments i uns altres el disseny del bloc, tothom hi ha col·laborat. Ens ho hem passat molt bé creant aquest bloc, esperem que us agradi! I que feu comentaris sobre el que us ha semblat la revista.

Mimount, Joana, Manel, Nerea, Carlos, Cristina, Marta H., Samia, Ana,

Marta S., Miriam, Alina, Uxía, Dana i Aida.

Si navegueu pel bloc trobareu:

- crònica i muntatge de fotos de la sortida al Canal Olímpic de 2n d'ESO
- entrevista a la Luna i el Bernat Sierra, alumnes del Marina i esportistes d'elit
- entrevista a alumnes de 1r d'ESO
- enquesta sobre els gustos musicals dels alumnes
- passatemps

I, pròximament, ...

- flashmob a la Maquinista
- sortida al teatre de 3r i 4t d'ESO
- entrevista a l'Estela García, també alumna del Marina i esportista d'elit
- solucions als passatemps

Visiteu el vostre bloc cada setmana!!!

“La confiança que tens amb el teu equip no la tens amb un grup d’amics de l’escola’’

2011-11-16T18:02:00.000+01:00

Els germans Luna i Bernat Sierra són estudiants de l’Institut Marina de la Llagosta, però també són esportistes d’elit practicants de taekwondo. La Luna, que fa 2n de Batxillerat, va arribar a ser quarta al campionat d’Espanya del 2008; i el Bernat, estudiant de 1r de Batxillerat, va ser campió de Catalunya el 2009. I continuen: el juliol passat van aconseguir la medalla de bronze en el campionat de Catalunya sub-21.

En què consisteix específicament el taekwondo?

Bernat: És un esport que consisteix en donar-te un camí. Té dos camins, la tècnica i el combat. Si agafes la tècnica el seu propòsit es ensenyar-te el taekwondo però tècnicament. No és un combat de carrer, és com un combat imaginari. El combat t’ensenya a combatre amb altre gent.

Luna: El taekwondo és un esport de defensa personal, aquest és l’objectiu principal. Nosaltres en sabem més del combat que de la tècnica perquè ens hem dedicat des de sempre al combat.

Per què vau decidir fer aquest esport?

Bernat: Quan jo tenia 4 anys era hiperactiu i la meva mare volia un esport i em va apuntar a taekwondo, ja fa quasi 12 anys.

Luna: Jo anava a veure al meu germà que feia taekwondo i hem va acabar agradant, i l’any després em vaig apuntar.

Quina va ser la primera escola on el vau practicar?

Luna i Bernat: Al gimnàs Quima de Santa Perpètua

Des de quan el practiqueu?

Bernat: Jo, com he dit abans, el practico des dels 4 anys

Luna: Jo el practico des dels 7 anys.

Us heu lesionat alguna vegada fent taekwondo?

Luna i Bernat: Sí, moltes vegades, és un esport de molt risc en aquest aspecte i és molt freqüent que ens fem o bé lesions, o moratons,(blaus). [Rialles]

Quant temps hi dediqueu?

Luna i Bernat: Ara mateix 6 dies a la setmana. Fem quasi 7 hores a la setmana més els campionats.

On el practiqueu?

Luna i Bernat: Al gimnàs Seül a Polinyà, a Rubí i a Sant Cugat. El nostre gimnàs esta dividit en 2 llocs. Un a Rubí i l’altre a Polinyà. Nosaltres anem 3 dies a Polinyà i 2 dies a Rubí i els dissabtes anem a la SELECCIÓ CATALANA a Sant Cugat .

Com compagineu els estudis amb l’esport?

Luna i Bernat: Com ara a batxillerat pleguem al migdia i a les 20:00 és l’entrenament, és bastant fàcil fer els deures i estudiar.

En Bernat, durant un combat.

Ho feu per oci o perquè us hi voleu dedicar professionalment?

Bernat: Jo ho veig com professionalment.

Luna: Ara mateix és més un hobby, però jo crec que d’aquí a un futur a part de la carrera també em dedicaré al t.aekwondo.

Recomanaríeu aquest esport? Per què?

Luna: Sí, és un esport de contacte i de respecte davant de qualsevol persona. És un esport de molta disciplina i crec que és un esport millor que el judo o qualsevol altre esport.

Bernat: Sí, perquè hi ha molt de respecte i t’ensenya a saber perdre i a respectar l’altra gent. I no perquè no és un contacte molt sa, perquè com que és de contacte normalment sempre et fas lesions.

Què pensa la família sobre tenir dos esportistes d’elit a casa?

Luna: Estan molt orgullosos, només fan que promocionar-nos allà on poden.

El fet que practiqueu el mateix esport i passeu molt temps junts com afecta la vostra relació?

Luna: El meu germà i jo més que germans som amics i el passar tan temps junts...Tenim les nostres baralles, com tots el germans, però ens portem massa bé, jo crec.

La Luna , a la dreta, en acció.

Ens podeu explicar algun fet graciós que hagués passat en aquests anys d’entrenament, competicions...?

Luna: Els campionat d’Espanya ...quan viatgem així amb la selecció catalana o bé amb el gimnàs sempre rius. La confiança que tens amb el teu equip no la tens amb un grup d’amics de l’escola. és molt diferent l’ambient. Jo crec que d’aquí endavant, sí, puc tenir amigues, però jo personalment estaré més amb el meu equip que no amb les amigues de l’institut. Quan sortim ens ho passem molt bé i ens passen massa coses per explicar-les.

Conversar amb la Luna i el Bernat i fer-los unes preguntes sobre com compaginen la seva vida d’estudiant amb el seu esport, el taekwondo, ha estat un plaer.

Aida, Alina i Míriam

2011-11-16T17:43:00.000+01:00

Canal Olímpic

Una sortida plena de sorpreses

La sortida del passat dia 6 d’octubre del 2011, al Canal Olímpic, va ser molt divertida i tenim moltes anècdotes.

En el Canal Olímpic vam practicar tir amb arc, canoa i caiac. Ens van dividir en tres grups, per no agrupar-nos tants en un mateix esport i passar-ho millor.

Al principi no ens sortia gaire bé, això del tir amb arc, però després vam anar-ho fent cada cop millor, fins que vam encertar la diana. Va ser molt divertit, però només ens deixaven llençar tres cops per torn. Un nen va fer tanta força amb l’arc, que la fletxa li va sortir disparada per sobre de la paret de seguretat. Quan ja marxàvem cap a la següent activitat, dos nens es van barallar. La baralla va començar per una armilla, però després va anar a més.

Després d’acabar tir amb arc, vam anar a fer canoa. Era una mica difícil, ja que es feia anar amb un rem que només tenia una fulla, i calia molta compenetració entre la parella perquè pogués anar bé. Vam fer molts circuits i al final ens en vam sortir. Però abans d’acabar, molts nens i nenes es van llençar a l’aigua per refrescar-se.

L’última activitat que vam fer abans de anar-nos a dinar va ser caiac. Caiac és un esport molt semblant a la canoa, però una mica més fàcil, ja que el rem té dues fulles i és més fàcil fer-lo circular. La diferència era que resultava més fàcil caure a l’aigua, ja que estava més a prop nostre. Els professors van d’haver de venir-nos a buscar a més d’un per ajudar-nos a tornar a pujar.

En el temps lliure vam conèixer nois i noies d’altres col·legis. Vam anar a un bar que hi havia, on feien menjar i podies comprar begudes i gelats. Després de dinar vam fer una volta pel canal, i vam trobar persones minusvàlides fent bicicleta i més esports.

Va ser molt divertit, però ens hauria agradat més si hi haguéssim estat més temps. L’endemà, un bon refredat.

Cristina Sànchez, Nerea Mendieta i Marta Sahuquillo

8	2	9	6	1	5	7	3	4
1	5	3	2	4	7	6	9	8
7	6	4	3	8	9	2	5	1
3	8	5	9	2	4	1	6	7
9	7	2	1	5	6	8	4	3
6	4	1	7	3	8	9	2	5
4	3	5	8	9	1	5	7	2
2	1	7	5	6	3	4	8	9
5	9	8	4	7	2	3	1	6

8	2	9	6	1	5	7	3	4
1	5	3	2	4	7	6	9	8
7	6	4	3	8	9	2	5	1
3	8	5	9	2	4	1	6	7
9	7	2	1	5	6	8	4	3
6	4	1	7	3	8	9	2	5
4	3	5	8	9	1	5	7	2
2	1	7	5	6	3	4	8	9
5	9	8	4	7	2	3	1	6

8	2	9	6	1	5	7	3	4
1	5	3	2	4	7	6	9	8
7	6	4	3	8	9	2	5	1
3	8	5	9	2	4	1	6	7
9	7	2	1	5	6	8	4	3
6	4	1	7	3	8	9	2	5
4	3	5	8	9	1	5	7	2
2	1	7	5	6	3	4	8	9
5	9	8	4	7	2	3	1	6